La ciutat trasbalsada

Els anys previs al canvi de segle s'havia estés la sensació que una nova centúria portaria inevitablement una vida millor, una idea il·lusória que s'evaporá ben aviat. Els indubtables avenÇos tecnológics, amb l'energia eléctrica i l'automóbil en primer pla, dibuixaven un món ple de novetats sorprenents, invents que facilitaven la vida diária peró alteraven els costums. De sobte, els vells principis, l'educació religiosa o el reverencial respecte pel poder semblaven coses del passat. Els canvis afectaven la globalitat dels països occidentals, peró en el cas peninsular calia sumar-hi altres factors. Després del desastre colonial de 1898, el régim polític espanyol havia quedat en estat de xoc, ancorat en una monarquia desprestigiada i un anacrónic sistema de partits institucionals, el liberal i el conservador, que es rellevaven al Govern sense propostes creïbles de reforma. A Barcelona, el conflicte arribava a la máxima efervescéncia. La construcció de l'Eixample, l'annexió de gairebé totes les poblacions del Pla i l'aparició de noves indústries havien convertit la vella ciutat provinciana en una metrópoli activa, inquieta, diversa i cosmopolita, peró carregada de contradiccions. En l'ámbit polític, durant la primera década del segle XX es produí la consolidació del catalanisme, l'aparició del republicanisme modern, la presa de consciéncia obrera i la implantació d'un populisme descarnat, posicionaments destinats a una col·lisió sense precedents.